4 / 5 de novembre de 2014

Bon dia a tothoooom!!!!!

Encara no estic dintre una caixa i en un forat ajajjajaja

Esperant que acabin de fer skypes per poder anar a sopar, tinc una gana impressionant jajajaja allò de no poder menjar dels primers dies s'ha passat.

Demà examen a les 9 del matí, així que no ens podem entretenir molt. Però ja tinc els altres programats així que a partir d'ara hi haurà un intenssiu per poder portar bé tots els examens. Fins ara ha sigut un desmadre amb els viatges però espero ara poder sentar el cap i fer el que he vingut a fer aquí. 

Guanajuato, la ciutat preciosa i els voltants també, però on ens vam quedar a dormir... feia vergonya!!!! Ara encara em poso malalta només de recordar on ens vam quedar. Però la gent i l'ambient genial.

Morelia... El dia dels morts, una tradició completament diferent però igualment emotiva. Unes tombes impressionants, la decoració i el sentiment encara que fos d'alegria et feia saltar les llàgrimes. També influia el fet que feia un fret de l'òstia. 

El moment estelar del viatge.... les gorditas que vaig menjar!!!!!! Oh Déu meu... Això si que és vida.

Total vam sortir corrents a sopar i no vaig acabar d'escriure l'entrada. 

Avui he viscut una de les situacions mes surrealistes de la meva vida. Un examen. Total som pocs i l'anem a fer al rectorat on la profe té el seu despatx. Evidentment acabem tots assentats als sofàs. Però abans la secretaria de la profe o de no sé qui ens demana si volem una infusió... Com és lògic tothom es queda flipan. En resum, fem un examen assentats en sofàs, amb una infusió als dits i sols on qualsevol podia copiar. jajajajajaaj Espero que tregui bona nota :$

Aquesta és l'evidència de que no sé beure amb porró!

Una abraçada! ;)

22 d'octubre de 2014

Bueno... simplement no estic morta.

Els dies han anat passat sense adonar-me'n i simplement als vespres estava massa cansada com per posar-me a pensar i escriure un rato, però sincerament es troba a faltar. Sé que quan arribi a casa em malairé per no haver-ho fet més però simplement no sé ni en quin món visc ni com plentejar-me la vida. Hauria de posar-me a lloc i començar a fer coses, espavilar-me. Realment tot i així es viu molt bé fent el manta però no es pot viure així per tota la vida. M'hauria de començar a posar ja amb el regal de Nadal perquè no l'acabaré!!!! Fet demà m'hi poso, però algú entén com pot ser que en una farmàcia impreixin fotos... 

La convivència amb tantes persones amb una casa és molt difícil, requereixes de molta paciència, de la qual jo en tinc un dèficit molt important. De tant en tant es necessiten dosis de tranquilitat, de desconectar totalment. I això és el que vaig fer el cap de setmana passat. El meu primer viatge oficial, LA HUASTECA POTOSINA!!!! 

Un paisatge genial, una gent de puta mare, una experiència impressionant!! Moltes sensacions noves i accions que em pensava que mai podria ser capaç de fer. Jo tirant-me d'una cascada de 10m? Això no és veritat, no és possible. Doncs si, tinc els meus morats per demostrar-ho!!!! ajajajajaja 

Menjar varem menjar fatal però sincerament vaig menjar els tacos més bons de Mèxic d'això no en tinc dubte, només de pensar-hi ja se'm fa la boca aigua. 

La veritat que si que van passar coses que millor no recordar i a sobre no vam poder anar al sotano de les golondrinas perquè ens va ploure, això si que ens va xafar una mica el viatge. El fet de la pluja. Evidentment quan vaig arribar a casa vaig acabar amb les calces i els sostens molls, però vaig poder obrir la porta!!!!!! jajajajajaja Es que ara tenim una porta que s'obra amb l'empremta dectilar. Som guays.... Ja veuràs quan s'acabi la pila, algun dia dormiré a fora. 

Les cascades si que son impressionants, crec que és un lloc que tothom hauria de visitar i jo hi hauria de tornar. Ara haurem de veure com va el d'aquest cap de setmana.... GUANAJUATO ens espera!!!!!!

Avui festa, demà festa. Tot degut a una vaga. El motiu de la vaga el pitjor de tot. Quelcom que faria que no vinguessis a Mèxic. 

Per últim una recomanació.... mireu LA DICTADURA PERFECTA!!!! Una molt molt bona película, però prepareu-vos per indignar-vos.

Una abraçada!!!!!!!! <3

7 d'octubre de 2014

Hey guys!!!!

Després d'esperar una setmana i que el profe digui demà us dono les notes, encara no la tinc, per què? Doncs no sé... Mexican style? Una setmana més d'espera i els somnis amb les notes continuaran jajajajaja Espero que no es compleixi el que passa als meus somnis. 

Una cosa bona de la gestió d'aquí... pues ja tinc la credencial!!!! Ja tinc transvales i això vol dir que el transport quan estigui tot arreclat em sortirà a la meitat. Ara falta això, arreglar-ho tot. Però si m'ho miro tranquilament ara ja no corre presa després de tot el temps que ha passat. 

Després d'un cap de setmana bastan pèssim espero que aquest no sigui igual i hi hagi quelcom interessant. Reso perquè no em deixin tirada o perquè els plans no s'anulin perquè algú no pugui. 

Així que a més a més demà contractaré els viatges per octubre i pel que he deduit em toca anar-hi sola... Buenu calma, m'hi he d'acostumar perquè sinó el semestre que ve se'm farà molt costa amunt i m'ho hauré d'organitzar tot jo soleta... 

Anar parlant de coses trivials per intentar evitar el tema... Aquí s'exciten els tios amb el simple contacte? Total que es veu que el meu braç és especial. Espero no trobar-me en aquesta situació mai més perquè és bastant, molt horrible. I no li pots dir... escolta o baixes l'erecció, marxes d'aquí o te la tallo!!!! perquè i si és un psicòpata... no gràcies. Val més pendre-s'ho amb humor ara que no ha passat res. 

Un dia dur, on només tenia ganes d'arribar a casa. Així que ara em faig el sopar i cap al llit perquè això de realitzacions que et diguin que facis els viatges sola no es lu meu... Haig de mirar de no ser tant dependent!!! Visca la llibertat i Catalunya lliure! jajajajajaja

Una abraçada ;)

3 d'octubre de 2014

Quan creus que les coses van a millor, que tot comença a posar-se al seu lloc no és així. 

Em começava a fer a la idea que si que realmente em quedo aquí i que això no és tanta dolent, que està ple de coses bones i jo puc aprofitar-les, no tot hauria de ser un desastre aquí. L'humor començava a millorar, tornava a ser la d'abans, amb bromes i somriures involuntaris. I m'agradava això. 

Però per què m'han de passar a mi aquestes coses?

Després d'un dia intens, en el qual em pogut comprovar l'estil mexicà esperava poder parlar amb la gent de casa i a més amb una amiga. Finalment no he parlat amb ningú i això m'ha fet canviar l'ànim. Un perquè no pot, l'altre perquè li dius que no per poder parlar amb el tercer i el tercer passa de tu perquè té coses millor que fer. Això destrossa i penses si realment la gent et troba a faltar o que s'ha construit la seva vida sense tu altre cop. Pot ser veritat? Això passa?

No suporto enfadar-me amb persones que estan a l'altre punta perquè después com se suposa que s'ha d'arreglar amb un mar al mig?

Comentaris que et diuen i que t'acaben d'enfonsar. El noi que s'encarrega de la casa però que diu que ell no té cap responsabilitat em vol demanar que m'envagi de la casa perquè d'aquesta manera jo aconseguiré adaptar-me millor a la vida d'aquí. Això és una falta de respecte que la gent de la casa ho sàpiga i a mi no tingui collons de dir-m'ho!!!!! I a sobre la que sap més coses em va dient no et preocupis ja tu dirà que no és res dolent, i és del pal... i no m'ho pots dir tu!!!! Un desastre. 

Total que ahir vaig quedar amb el professor de català del CUCSH, (una monada) i super bé, parlant català, explicant històries, una persona molt agradable i que espero poder tonrar a veure. De fet està planejat pel dimecres que ve aviam si és veritat!!! jajajajajajaja

Espero que el cap de setmana sigui per despejar-me perquè aquesta setmana ha sigut de revelacions i revelacions intenses.

Una abraçada ;)

30 de setembre de 2014

Això està mig mort!!!!!

Total dies que no he estat fent res però que tampoc he pensat en escriure així que em sap greu. De fet ara m'estic perdent part d'una festa per estar escribint jajajajajajaja Festa de despedida de Bea que se'n va demà i festa pre-aniversari de l'Ana ;) Sorpresa a la seva habitació en la qual me hagut d'amagar a l'habitació d'una amiga i mirar de quatre grapes aviam si ja havia desaparegut dintre la seva room. 

L'Ana molt contenta amb el seu pastís de xocolata!!!! I amb la meva frase esclar!!!! 

Shoot de tequila rere shoot de tequila ;)

A la uni tot va fent, ahir em perdonareu però em vaig haver de llevar a les 5 perquè ens van canviar una pràctica i realment jo ja l'havia fet... Quin mal déu meu... I després 8h després una altre pràctica que no va servir de molt però keep calm! mexican style! Aquí tot s'ha de prendre amb calma.

Igual com qual vaig anar a intentar a tramitar la meva credencial, després d'esperar 40 minuts em diuen que o mespero com a mínim una hora més o val més que vagi cap a casa, perquè clar tot i ser la segona a la cua l'altre gent ha de passar davant meu. I amb males paraules!!!! Això si que és consideració. Com podreu compendre no em vaig quedar a esperar, això vol dir que hi hauré de tornar a passar i aguantar altre cop les seves paraules... Energia i keep calm, aquí gasto molta filosofia!!!! QUAN ARRIBI A CASA JA SE M'HAURÀ ACABAT LA PACIENCIA jajajajajajaj pitjor pels de casa que no volen aguantar les meves neures de que vui tornar cap a casa. 

Ara com a castig ja que no em ve a veure ningú m'organitzo un viatge a l'altre punta del món. Que s'espavilin jajjajaja ;)

Avui examen de neuro... déu meu quin patiment, dues setmanes horribles. Sort que ja s'han acabat, ja està fet, ara a esperar la nota. No crec que sigui com el de inmuno però bueno espero no suspendre... jajajajajaja això no m'ho puc permetre :$

Demà a intentar preparar i organitzar els meus findes per així marxar cada un i conéixer país, perquè estic a l'altre punta del món i encara no he vist res que no sigui d'aquesta ciutat. I si no volen venir amb mi hi vaig sola!!!!!!

mmmmm continuo buscar vols per setmana santa!

Una abraçada ;)

25 de setembre de 2014

Les noticies bones arriben, sembla que s'alerga el dia però no et poden deixar viure gaire temps amb una alegria sinó que t'han de donar un bon cop per treure't l'alegria. 

Et diuen lu fantàstic que pot arribar a ser el segon semestre, les bones asignatures que et pots agafar però després per un comentari d'una conversa que es podia haver no donat et deixen pels terres. Però ens ho agafarem amb calma i filosofia i si no els agrada són ells els que primer ho havien dit malament i no informen a l'altre gent. (Total que el curs no comença l'1 de febrer com està a la pàgina web sinó el 19 de gener però sincerament jo no tornaré abans de l'1 de febrer jajajaja) Sempre es pot ser una mica mala persona. 

Aquí us deixo els meus deures:

Salimos unos amigos, algunos nos conocíamos y otros no. La novedad.

Al principio si que todo eran miradas, me ve no me ve. Se ha fijado en mi. Haciéndolo a propósito nos sentamos el uno al lado del otro, no se si por su parte también era a propósito pero por la mía si.

Disimuladamente uno mira al otro de reojo y sonreímos de forma tímida. El juego empieza.

Que curioso que me corresponda, no me lo podía creer pero era así.

Hablando unos con otros acabamos haciendo nuestra propia conversación al margen de los demás, solo somos nosotros dos. Preguntas sobre uno y sobre el otro, chistes y haciéndonos reír el uno al otro. El tiempo pasa sin que nos demos cuenta, el momento había sido nuestro y solo nuestro, rodeados de mucha gente pero como si estuviéramos los dos solos en mitad de la nada y solo existiéramos los dos.

Afortunadamente teníamos muchas cosas en común y si evidentemente tenemos el numero de teléfono el uno del otro.

Él se llama Jordi, un nombre que nunca olvidaré y espero que él tampoco olvide el mío.

Una abraçada molt gran ;)

24 de setembre de 2014

Tornem-hi...

Una mica més fa un moment i no em ve un atac de cor. Com és normal i no podia fallar està plovent. Feia una dies que semblava que s'havia calmat però no, això no s'acaba mai. Després que et caigui gairebé una galleda d'aigua al cap, que et mullis perquè no portes paraigües, que els cotxes tesquitxin quan passen o que posis un peu o dos dintre d'un forat ple d'aigua, només faltaven els trons que s'han sentit fa un rato. Però què s'hi pot fer? Estem en temporada de pluges...

Tarada de passeig a Chapultepec, a una llibreria i fa mal entrar en llocs com aquell i no poguer-te comprar res, però estar en una habitació plena de llibres és com estar a casa. Pot semblar irònic, però des dels primers dies on més em trobava com a casa era a la universitat, era com si tot es posés a lloc, no quan estava a casa amb les roomis sinó envoltada de gent desconeguda però que tenen el mateix propòsit que jo. 

Sembla que tot s'ha anat fent més fàcil i que ens prenem les coses amb més calma, però mirar el calendari que tinc penjat a la paret em continua fent mal. El forat que tens al teu interior i que només s'omplirà quan tornis a casa no es fa més petit sinó que et crida perquè no t'oblidis de la seva presència. 

Després de la patecada de dilluns en la qual em van arruinar tots els meus esforços d'haver-me passat el cap de setmana estudiant, ara hi ha una nova perspectiva en la qual haig de tornar a passar-me un  altre cap de setmana estudiant i espero que la festa d'aniversari no es faci en aquesta casa perquè sinó truco a la policia jajajajaja 

Demà a parlar amb el profe perquè no et diu... que t'aniria bé quedar a aquesta hora? Doncs no aquí és un demà a tal hora passat i si et va bé perfecte i sinó t'aguantes jajajaj Així que a creure s'ha dit. 

Una abraçada ;)

21 de setembre de 2014

Caldria posar-nos sentimentals?

Tothom diu que és una oportunitat espectecular estar aquí i no ho nego però també et serveix per donar-te compte de tot el que tens a casa i de tot el que arribes a deixar endarrere per aconseguir el que t'has proposat. També és veritat que tot el que tens a casa quan tornis seguirà igual, et seguirà esperant però tot el temps que passa és temps que has perdut amb ells, temps que ja no podràs tornar a compartir amb ells. Llavors has de pensar que tot aquest temps que has perdut amb ells no és del tot perdut sinó que en realitat l'has invertit en una altre cosa, una experiència que et fa créixer com a persona. Aquesta experiència serà la que podràs compartir amb ells. 

Estar separats poder també reforçarà vincles, però també en trencarà. La distància és molt traicionera i si una persona no es pot adaptar a l'altre, pot ser que tot exploti com una bomba. Les coses s'han de prendre amb molta calma i veure-ho tot des d'una altre prespectiva, des de lluny i no fer-ne una bola com és la meva especialitat. 

Prendre's la vida amb calma i acceptar la nova oportunitat que et donen.

Tot té un cantó positiu i un cantó negatiu i per això hem d'apendre a reconèixer els dos i donar més importància al positiu que al negatiu. 

Dies tortuosos, en els quals el cap dóna voltes a tot el que pot i que em preocupa. Examen inesperat, feina que no es pot atrapar, però siguem possitius, tot es farà i saps què? Ara per relaxar-nos al concert de Miley Cyrus, d'aquesta forma segur que aprovem neuro. 

Així que... continuem fent feina fins que la dutxa estigui buida ;)

Una abraçada molt gran. 

18 de setembre de 2014

Buenuuuuuu!!!!!!

Avui em sembla que acabaré plorant. Una mala noticia ve darrere una altre...

Total que ningú s'ha preocupat per dir-me que dimarts hi ha examen de neuro i jo tan feliç... No se pas com collons m'ho faré per aprovar... Pendre-m'ho amb molta calma i mirar de fer-ho lo millor possible. Yes we can!

Després en Jordi sense internet, la mare de déu... trucar per facebook... una alternativa però si hi ha altres mitjans millor utilitzar-los jajajajajaj no no que aquest cop ha anat molt millor que l'últim. 

Anem a les bones notices perquè sinó aquesta entrada serà depriment jajajaj

Ahir vam anar a Tequila, gaire bé perdem el camión però vam arribar pels pèls. Tot i que Kim i jo vam saltar la barrera i no vam pagar i a totes les altres les van retenir i a pagar, això els passa per lentes. El trajecte fins allà? Doncs el paissatge una passada, verd i verd i més verd. Unes muntanyes amb una vegetació molt diferent a la de casa, però això no vol dir que no hi hagi senglans no??? De moment jo no n'he vist cap, però l'esperança és l'últim que es perd. Després de dormir un rato sempre ho veus tot més maco. 

La pena va ser que ens va ploure, no una pluja torrencial de collons, no, sinó una pluja per tocar els nassos. 

Com és normal i costum ens vam acabar perdent. 

A una destilaria de tequila que anem i ens volen cobrar molt per fer la visita. Total que acabem totes dintre el malatero d'una ranxera i cap a una altre destilaria que suposadament (i sí) era gratis. Jo no sé si és que les meves roomis són de ciutat però cap sabia què era pujar a darrere una ranxera jajajaj La bronca ens la vam emportar evidentment, no es pot pujar mai a un cotxe de desconeguts. 

El tour, buenu va estar bé, un pèl curtet poder, però pel que vam pagar ja va estar bé. El millor poder el final, 17 xupitos gratis i en menys de 15 minuts. Tot un rècord. Total que el guia ens volia emborratxar i amb algunes ho va aconseguir més que amb altres. Aquesta va ser la pitjor part del dia en el qual ens vam haber de fer càrreg de dues noies borratxes i jo em vaig quedar sense la meva samarreta de Tequila :'(

Per intentar passar la borratxera, doncs a comprar tacos!!!! jajajaja però no va funcionar. 

Finalment vam agafar el camión per tornar, tot fosc perquè era tard i no es veia res. Una mica de relax i mirar de no ser jo la que aguanti a les borratxes a dintre el bus. 

Una odisea arribar fins a casa però finalment vax aconseguir menjar-me el meu plat de frankfurts perquè no vaig aconseguir la meva torta ahogada i a dintre al llit de pet. 

Que serà el que faré ara evidentment. 

Després d'escriure i haver fet una mica de teràpia amb la mama quan s'ha llevat. 

Així que nois... bona nit macos!!!!

;)

15 de setembre de 2014

Uuuuuuuuf... la rutina va començar molt bé però ara cada cop està decaient més. Això d'escriure tan sovint no té èxit.

Es podria dir que seria degut a que les coses aquí van molt millor, si podria ser però el sentiment d'anyorança no desapareix. No crec que ho faci sinó que hauré d'apendre a conviure amb ell. Falten molts dies per tornar definitivament a casa així que val més que comenci a acostumar-m'hi. Com dic a tothom i tothom em diu a mi, calma, relax i anar fent. Un dia que passa és un dia menys que falta per tornar a casa i veure tota la gent que m'espera. Aquest és el punt, quan torni seguirant essent allà i en canvi el temps que hauré estat aquí no me'l treurà ningú. Noves anècdotes per explicar.

Espero que el temps que passi separada de la gent que m'estima a casa no faci canviar la nostre relació sinó que la reforci, aquest és el punt més dolorós. Tenir l'opció que tot canviï. Ara només han passat dues setmanes i tothom diu que no passarà res, però quan portem 4 mesos no se si dirant el mateix. TOQUEM FUSTA!

No tot és un dramaaaaa! També hi ha coses bones. No treballar, la feina es continua acomulant i jo miro cap a un altre lloc. Tot i així fem turisme, amunt i avall sense un punt fix al final del camí. Només amb el pretext de no quedar-nos a casa.

L'altre punt fort seria el menjar, el qual aquí no és que sigui dolent però no és saludable!!!!!! Haig de concentrar-me a menjar bé altre cop perquè aquest pont ha sigut un descontrol... Menjar ràpid i super carregat de calories. Tornarem fetes unes balenes!

Total avui és EL GRITO. És tard al vespre i toca anar cap al centre a cridar enmig de la gent. Després no sé què farem, però segurament com ahir en el karaoke gay... em tocarà tornar sola o amb Bea cap a casa amb taxi i les altres de festa. Això de no poder dormir bé és un rollo. Vui el meu llit ja. 

Total tonteries escrites en un moment però que espero que em facin riure un cop torni a estar a casa. 

Una abraçada molt gran! I clar que si que us trobo a faltar!!!!

12 de setembre de 2014

Bon dia a tothoooom!!!!!

Cada dia va millorant, això no vol dir que el sentiment d'anyorança pels de casa no vagi disminuïnt però seguim treballant perquè sigui més fàcil de portar. 

A partir d'ara a assistir a sessions de teràpia o com ha dit la meva mare, ves a drogar-te nenaaaa! Aquest és un pensament que s'ha de tenir en consideració jajajajaja

Després de tants dies sense escriure què explicar? 

Ahir la diada, un dia important per Catalunya però encara més pels catalans que tenen un sentiment per la seva terra. A Guadalajara no soc única i això es va demostrar ahir. Concentració de catalans, joves, grans i més grans, tots recolzant la mateixa causa, menjant botifarra amb mongetes i pa amb tomaquet i cantant ELS SEGADORS. Tots tenim sentiments per la nostre terra i el nostre país. 

El que més em va sorprendre va ser que no només hi havia catalans sinó que també hi havia mexicans que es volen apropar a la cultura catalana i a tot el que ens envolta, tot el que ens fa ser el que som. 

Ooooooh! primer examen en una universitat mexicana, si realment tots són així jo em quedo a acabar la carrera aquí almenys podré pujar la mitjana jajajjaajja Tot i així, toquem fusta i no parlem més del compte que encara es pot enfonsar el meu conte de fades. 

Encara que el nostre plan de marxar tot el finde hagi sigut un desastre aprofitarem tant com puguem el temps lliure aquí i farem societat. Museus, concerts, feina i EL GRITO! Pròximament fotos ;)

Des de la cuina arriba una olor a pasta, el que tenim avui per sopar, cuina italiana. Espero que sigui comestible.... :P

Ai déu meu el que pogués estar al seu llit, perquè la meva s'ha convertit en un cementiri de bitxos!!!! Això és el que passa quan venen a fumigar la casa. 

Esperem que no vingui el baixón amb tants dies lliures.

Bon cap de setmana a tothom i SALUT!

Una abraçada molt graaaaaaan <3

8 de setembre de 2014

Després d'un matí en el qual ahir vam descarregar la majoria d'aigua que hi ha continguda en un cos humà, va esdevenir-se la millor tarda - vespre des de que he arribat aquí.

Una crisi important però que amb tardes com aquella es poden arribar a superar. El debat de si tornar per Nadal i quedar-me segueix en peu, cada cop que em llevo es repeteix, què hi faig jo aquí? Amb tres mesos ja en tinc prou. Però al final del dia si aquest ha anat bé les preguntes canvien i passen a per què em plantejo marxar? Per què realment no li dono una oportunitat?

Segurament per la por de quedar-me sola en un altre país durant 5 mesos. Seria molt més fàcil si aconseguís convercer a algu perquè em visités, llavors tot es faria més curt. Nou projecte, ACONSEGUIR VISITANTS!

Tlaquepaque, el nom molt raro però el centre d'aquesta petita ciutat una passada. Recorda a casa a Port Aventura, tot senzill però ben arreglat. Com és normal les botigues eren molt més cares que aquí al centre (amb el que poden s'aprofiten dels turistes), però això no treu que hi haguessin coses realment molt maques. 

Impressionant, uns homes lligats amb una corda pel peu de cap per avall i que donen voltes anant baixant. Aviam qui té collons de fer-ho!

Vam conèixer uns nois molt simpàtics, com tots els mexicans i fins i tot després ens van portar a casa!!!! Com no històries interesantissimes de Mèxic i de la cultura. Demostrant què tenim a casa i què tenen aquí.

Provant el biónico si no sabeu què es busqueu al google!!!! El millor escoltant un cantant que realment no sap què és cantar jajajajajaj Però per rematar guanyar un paquet de pa bimbo ;)

Què podiem fer avui per sopar? Cuina mexicana? Noooooo! cap a menjar sushiii!!! Ja tenim un restaurant al qual anar cada setmana. Com deien és el que més aprop estarem d'un orgasma en mesos :'( 

Definitivament poder que em posi a fer feina de la uni que realment és el que se suposa que he vingut a fer aquí! 

Una abraçada molt gran! 

6 de setembre de 2014

Bon dia noiiiis!!!

Aquests dies no us creieu que m'he oblidat d'escriure sinó que els vespres han sigut una mica caòtics. Entre que vam fer una visita a les veïnes que ens van convidar a menjar galetes i que vam tenir el nostre sopar internacional jajajaja tot sol passar. 

Les veïnes una combinació interessant, de la més callada a la més extrovertida, de l'alta a la baixa i de la del cabell curt a la del cabell llarg. En el fons semblen bona gent, aviam com va aquesta nit. 

Nit de festa, bit d'internacional. Una altre cosa que va diferent aquí, es surt d'hora i es va a dormir d'hora, això què és? Com pot ser que tothom ja estigui dormint a les 4!!!??!!! I a sobre què se suposa que ens hem de posar???? Tot ho farem. 

Ahir li va tocar a la Maria una noia de procedència romana així que vem menjar sopa de col agre i ous. Mmmmm no estava dolent però tampoc una maravella jajaja La setmana que ve li toca a Itàlia. 

Total un matí d'estudi no molt intensiu però en el qual hem començat la rutina i la tarda genial. Feia dies que no m'ho passava tan bé, relax, copes amb els amics i una mica de cultura mexicana. 

Mica en mica tot es va posant al seu lloc. Però tranquils els continuu trobant a faltar amb la mateixa intensitat. 

Una abraçada ;)

3 de setembre de 2014

Uoooooo! després que unes bones noies em diguessin que no hi havia classe, avui tot el dia de relax. Això què fa? Poder ajuda a millorar l'humor o poder són les bones companyies. 

La cosa es va alegrant però tot i així com a casa enlloc.

Que ningú s'espanti, els mexicans mengen el mateix que nosaltres així que hem pogut fer la compra però hi hem hagut d'afegir unes llibretes ja que aquí a la universitat encara van amb un full i un boli i no un ordinador. Pobre mac amb lu orgullosa que estic jo d'ell s'haurà de quedar a casa. Demà comprovarem què tal és una classe normal i intentarem recordar com s'escriu amb un boli. 

El nostre intent de sortir i veure una pelicula ha sigut fallit, ens hem quedat sense pelicula però els riures no ens els ha tret ningú. En comptes d'això hem circulat com dues hores amb camió. Una ruta turística per la ciutat. 

Ens volien cobrar 250 pesos per veure una peli!!! això és una estafa.... i el senyor va i es posa a parlar d'on estudia i qui més en comptes de dir-nos què és el que costava veure la peli. Quan ens ha dit quan valia ha sigut un adeu general i així s'ha quedat. Sort perquè era una cosa molt sospitosa jajajajaj

Total ens acaben d'obligar a obrir la porta perquè ha passat un camió de l'ajuntament que està fumigant pels mosquits!!!! Això no és un país normal! 

Va una dutxa i a dormir ;) Bueno poder també a sopar una mica. 

2 de setembre de 2014

Congratulations... good to better

Després d'un despertar horrorós i tenir clar que les hores que passaria a Mèxic estarien comptades, sembla que les coses comencen a canviar. Millor no parlar abans i tocar fusta. 

Actualment ja tinc un mòbil mexicà, una cutrada però crec que podrà servir. Així que ara haurem de fer el sacrifici de passar tots els telfs al mobil nou. 

La feina continua perquè comença el projecte BUSCAR CASA, un nou sacrifici en el que ens haurem de perdre diversos cops pel mig de Guadalajara o Zapopan. Els nervis continuaran i l'estomac tancat també. Clar que si haviat baixarem una talla de pantalons. 

Lu bo del dia...? Després d'estar com 15 min esperant que el profe es presentés a la classe i després trobar l'altre classe on s'havien canviat, sentir com aquest et descriu el teu campus tal com és inclús la marca de cervesa que venen. El profe molt simpàtic, pel que he pogut veure una bellissima persona i que es precoucupa pels demés. Aquest podria ser l'únic motiu pel qual em plantegés quedar-me tot l'any. Tot i que el problema continua essent el transport. 

Esperem un miracle i que Déu s'apiadi d'un pobre desastre com soc jo. 

Ànims familia i a mirar endavant!

1 de setembre de 2014

Buenos días gueeeey!

Bueno després de passar el primer dia crec que el llit semblarà més tobet que ahir.
Sincerament el dia ha anat millorant amb les hores però tot s'ha de dir que els mexicans són un desastre amb el transport públic! 4 hores per un trajecte que es podria fer amb una hora i mitja perfectament! Al final si que aconseguiré transformar-me en una plasta perquè em facin cas.
Continuem sense mobil però tot i així hem assistit a un concert de mariaxiiiiis! Comencem a absorbir cultura mexicana tot i que esperaré un temps a provar el menjar.

Demà video i fotos!!!!!

Una abraçada ;)

31 d'agost de 2014

Comencem. 

Tot té un principi i un final. 

Primera nit que hauria d'haver passat a Guadalajara, ha sigut a l'aeroport d'Atlanta, però això no treu que els nervis hi continuin essent.Sort que els molt simpàtics ens han donat una manta i un necesser però què dir tenen l'aire acondicionat engegat a tope i fa un fred de collons!!!! Al final arribaré amb una calipandria. 

Els nervis van augmentant a mesura que s'acosta l'hora de sortida del vol nou, ja queda menys. Menys temps per haver d'estar assentada en una d'aquestes butaques (Ooooooh quina pena). 

Així que nois que tingeu un bon dia que el meu ja ha començat amb mal d'esquena!