15 de setembre de 2014

Uuuuuuuuf... la rutina va començar molt bé però ara cada cop està decaient més. Això d'escriure tan sovint no té èxit.

Es podria dir que seria degut a que les coses aquí van molt millor, si podria ser però el sentiment d'anyorança no desapareix. No crec que ho faci sinó que hauré d'apendre a conviure amb ell. Falten molts dies per tornar definitivament a casa així que val més que comenci a acostumar-m'hi. Com dic a tothom i tothom em diu a mi, calma, relax i anar fent. Un dia que passa és un dia menys que falta per tornar a casa i veure tota la gent que m'espera. Aquest és el punt, quan torni seguirant essent allà i en canvi el temps que hauré estat aquí no me'l treurà ningú. Noves anècdotes per explicar.

Espero que el temps que passi separada de la gent que m'estima a casa no faci canviar la nostre relació sinó que la reforci, aquest és el punt més dolorós. Tenir l'opció que tot canviï. Ara només han passat dues setmanes i tothom diu que no passarà res, però quan portem 4 mesos no se si dirant el mateix. TOQUEM FUSTA!

No tot és un dramaaaaa! També hi ha coses bones. No treballar, la feina es continua acomulant i jo miro cap a un altre lloc. Tot i així fem turisme, amunt i avall sense un punt fix al final del camí. Només amb el pretext de no quedar-nos a casa.

L'altre punt fort seria el menjar, el qual aquí no és que sigui dolent però no és saludable!!!!!! Haig de concentrar-me a menjar bé altre cop perquè aquest pont ha sigut un descontrol... Menjar ràpid i super carregat de calories. Tornarem fetes unes balenes!

Total avui és EL GRITO. És tard al vespre i toca anar cap al centre a cridar enmig de la gent. Després no sé què farem, però segurament com ahir en el karaoke gay... em tocarà tornar sola o amb Bea cap a casa amb taxi i les altres de festa. Això de no poder dormir bé és un rollo. Vui el meu llit ja. 

Total tonteries escrites en un moment però que espero que em facin riure un cop torni a estar a casa. 

Una abraçada molt gran! I clar que si que us trobo a faltar!!!!