Congratulations... good to better
Després d'un despertar horrorós i tenir clar que les hores que passaria a Mèxic estarien comptades, sembla que les coses comencen a canviar. Millor no parlar abans i tocar fusta.
Actualment ja tinc un mòbil mexicà, una cutrada però crec que podrà servir. Així que ara haurem de fer el sacrifici de passar tots els telfs al mobil nou.
La feina continua perquè comença el projecte BUSCAR CASA, un nou sacrifici en el que ens haurem de perdre diversos cops pel mig de Guadalajara o Zapopan. Els nervis continuaran i l'estomac tancat també. Clar que si haviat baixarem una talla de pantalons.
Lu bo del dia...? Després d'estar com 15 min esperant que el profe es presentés a la classe i després trobar l'altre classe on s'havien canviat, sentir com aquest et descriu el teu campus tal com és inclús la marca de cervesa que venen. El profe molt simpàtic, pel que he pogut veure una bellissima persona i que es precoucupa pels demés. Aquest podria ser l'únic motiu pel qual em plantegés quedar-me tot l'any. Tot i que el problema continua essent el transport.
Esperem un miracle i que Déu s'apiadi d'un pobre desastre com soc jo.
Ànims familia i a mirar endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada