4 / 5 de novembre de 2014

Bon dia a tothoooom!!!!!

Encara no estic dintre una caixa i en un forat ajajjajaja

Esperant que acabin de fer skypes per poder anar a sopar, tinc una gana impressionant jajajaja allò de no poder menjar dels primers dies s'ha passat.

Demà examen a les 9 del matí, així que no ens podem entretenir molt. Però ja tinc els altres programats així que a partir d'ara hi haurà un intenssiu per poder portar bé tots els examens. Fins ara ha sigut un desmadre amb els viatges però espero ara poder sentar el cap i fer el que he vingut a fer aquí. 

Guanajuato, la ciutat preciosa i els voltants també, però on ens vam quedar a dormir... feia vergonya!!!! Ara encara em poso malalta només de recordar on ens vam quedar. Però la gent i l'ambient genial.

Morelia... El dia dels morts, una tradició completament diferent però igualment emotiva. Unes tombes impressionants, la decoració i el sentiment encara que fos d'alegria et feia saltar les llàgrimes. També influia el fet que feia un fret de l'òstia. 

El moment estelar del viatge.... les gorditas que vaig menjar!!!!!! Oh Déu meu... Això si que és vida.

Total vam sortir corrents a sopar i no vaig acabar d'escriure l'entrada. 

Avui he viscut una de les situacions mes surrealistes de la meva vida. Un examen. Total som pocs i l'anem a fer al rectorat on la profe té el seu despatx. Evidentment acabem tots assentats als sofàs. Però abans la secretaria de la profe o de no sé qui ens demana si volem una infusió... Com és lògic tothom es queda flipan. En resum, fem un examen assentats en sofàs, amb una infusió als dits i sols on qualsevol podia copiar. jajajajajaaj Espero que tregui bona nota :$

Aquesta és l'evidència de que no sé beure amb porró!

Una abraçada! ;)

22 d'octubre de 2014

Bueno... simplement no estic morta.

Els dies han anat passat sense adonar-me'n i simplement als vespres estava massa cansada com per posar-me a pensar i escriure un rato, però sincerament es troba a faltar. Sé que quan arribi a casa em malairé per no haver-ho fet més però simplement no sé ni en quin món visc ni com plentejar-me la vida. Hauria de posar-me a lloc i començar a fer coses, espavilar-me. Realment tot i així es viu molt bé fent el manta però no es pot viure així per tota la vida. M'hauria de començar a posar ja amb el regal de Nadal perquè no l'acabaré!!!! Fet demà m'hi poso, però algú entén com pot ser que en una farmàcia impreixin fotos... 

La convivència amb tantes persones amb una casa és molt difícil, requereixes de molta paciència, de la qual jo en tinc un dèficit molt important. De tant en tant es necessiten dosis de tranquilitat, de desconectar totalment. I això és el que vaig fer el cap de setmana passat. El meu primer viatge oficial, LA HUASTECA POTOSINA!!!! 

Un paisatge genial, una gent de puta mare, una experiència impressionant!! Moltes sensacions noves i accions que em pensava que mai podria ser capaç de fer. Jo tirant-me d'una cascada de 10m? Això no és veritat, no és possible. Doncs si, tinc els meus morats per demostrar-ho!!!! ajajajajaja 

Menjar varem menjar fatal però sincerament vaig menjar els tacos més bons de Mèxic d'això no en tinc dubte, només de pensar-hi ja se'm fa la boca aigua. 

La veritat que si que van passar coses que millor no recordar i a sobre no vam poder anar al sotano de les golondrinas perquè ens va ploure, això si que ens va xafar una mica el viatge. El fet de la pluja. Evidentment quan vaig arribar a casa vaig acabar amb les calces i els sostens molls, però vaig poder obrir la porta!!!!!! jajajajajaja Es que ara tenim una porta que s'obra amb l'empremta dectilar. Som guays.... Ja veuràs quan s'acabi la pila, algun dia dormiré a fora. 

Les cascades si que son impressionants, crec que és un lloc que tothom hauria de visitar i jo hi hauria de tornar. Ara haurem de veure com va el d'aquest cap de setmana.... GUANAJUATO ens espera!!!!!!

Avui festa, demà festa. Tot degut a una vaga. El motiu de la vaga el pitjor de tot. Quelcom que faria que no vinguessis a Mèxic. 

Per últim una recomanació.... mireu LA DICTADURA PERFECTA!!!! Una molt molt bona película, però prepareu-vos per indignar-vos.

Una abraçada!!!!!!!! <3

7 d'octubre de 2014

Hey guys!!!!

Després d'esperar una setmana i que el profe digui demà us dono les notes, encara no la tinc, per què? Doncs no sé... Mexican style? Una setmana més d'espera i els somnis amb les notes continuaran jajajajaja Espero que no es compleixi el que passa als meus somnis. 

Una cosa bona de la gestió d'aquí... pues ja tinc la credencial!!!! Ja tinc transvales i això vol dir que el transport quan estigui tot arreclat em sortirà a la meitat. Ara falta això, arreglar-ho tot. Però si m'ho miro tranquilament ara ja no corre presa després de tot el temps que ha passat. 

Després d'un cap de setmana bastan pèssim espero que aquest no sigui igual i hi hagi quelcom interessant. Reso perquè no em deixin tirada o perquè els plans no s'anulin perquè algú no pugui. 

Així que a més a més demà contractaré els viatges per octubre i pel que he deduit em toca anar-hi sola... Buenu calma, m'hi he d'acostumar perquè sinó el semestre que ve se'm farà molt costa amunt i m'ho hauré d'organitzar tot jo soleta... 

Anar parlant de coses trivials per intentar evitar el tema... Aquí s'exciten els tios amb el simple contacte? Total que es veu que el meu braç és especial. Espero no trobar-me en aquesta situació mai més perquè és bastant, molt horrible. I no li pots dir... escolta o baixes l'erecció, marxes d'aquí o te la tallo!!!! perquè i si és un psicòpata... no gràcies. Val més pendre-s'ho amb humor ara que no ha passat res. 

Un dia dur, on només tenia ganes d'arribar a casa. Així que ara em faig el sopar i cap al llit perquè això de realitzacions que et diguin que facis els viatges sola no es lu meu... Haig de mirar de no ser tant dependent!!! Visca la llibertat i Catalunya lliure! jajajajajaja

Una abraçada ;)

3 d'octubre de 2014

Quan creus que les coses van a millor, que tot comença a posar-se al seu lloc no és així. 

Em começava a fer a la idea que si que realmente em quedo aquí i que això no és tanta dolent, que està ple de coses bones i jo puc aprofitar-les, no tot hauria de ser un desastre aquí. L'humor començava a millorar, tornava a ser la d'abans, amb bromes i somriures involuntaris. I m'agradava això. 

Però per què m'han de passar a mi aquestes coses?

Després d'un dia intens, en el qual em pogut comprovar l'estil mexicà esperava poder parlar amb la gent de casa i a més amb una amiga. Finalment no he parlat amb ningú i això m'ha fet canviar l'ànim. Un perquè no pot, l'altre perquè li dius que no per poder parlar amb el tercer i el tercer passa de tu perquè té coses millor que fer. Això destrossa i penses si realment la gent et troba a faltar o que s'ha construit la seva vida sense tu altre cop. Pot ser veritat? Això passa?

No suporto enfadar-me amb persones que estan a l'altre punta perquè después com se suposa que s'ha d'arreglar amb un mar al mig?

Comentaris que et diuen i que t'acaben d'enfonsar. El noi que s'encarrega de la casa però que diu que ell no té cap responsabilitat em vol demanar que m'envagi de la casa perquè d'aquesta manera jo aconseguiré adaptar-me millor a la vida d'aquí. Això és una falta de respecte que la gent de la casa ho sàpiga i a mi no tingui collons de dir-m'ho!!!!! I a sobre la que sap més coses em va dient no et preocupis ja tu dirà que no és res dolent, i és del pal... i no m'ho pots dir tu!!!! Un desastre. 

Total que ahir vaig quedar amb el professor de català del CUCSH, (una monada) i super bé, parlant català, explicant històries, una persona molt agradable i que espero poder tonrar a veure. De fet està planejat pel dimecres que ve aviam si és veritat!!! jajajajajajaja

Espero que el cap de setmana sigui per despejar-me perquè aquesta setmana ha sigut de revelacions i revelacions intenses.

Una abraçada ;)

30 de setembre de 2014

Això està mig mort!!!!!

Total dies que no he estat fent res però que tampoc he pensat en escriure així que em sap greu. De fet ara m'estic perdent part d'una festa per estar escribint jajajajajajaja Festa de despedida de Bea que se'n va demà i festa pre-aniversari de l'Ana ;) Sorpresa a la seva habitació en la qual me hagut d'amagar a l'habitació d'una amiga i mirar de quatre grapes aviam si ja havia desaparegut dintre la seva room. 

L'Ana molt contenta amb el seu pastís de xocolata!!!! I amb la meva frase esclar!!!! 

Shoot de tequila rere shoot de tequila ;)

A la uni tot va fent, ahir em perdonareu però em vaig haver de llevar a les 5 perquè ens van canviar una pràctica i realment jo ja l'havia fet... Quin mal déu meu... I després 8h després una altre pràctica que no va servir de molt però keep calm! mexican style! Aquí tot s'ha de prendre amb calma.

Igual com qual vaig anar a intentar a tramitar la meva credencial, després d'esperar 40 minuts em diuen que o mespero com a mínim una hora més o val més que vagi cap a casa, perquè clar tot i ser la segona a la cua l'altre gent ha de passar davant meu. I amb males paraules!!!! Això si que és consideració. Com podreu compendre no em vaig quedar a esperar, això vol dir que hi hauré de tornar a passar i aguantar altre cop les seves paraules... Energia i keep calm, aquí gasto molta filosofia!!!! QUAN ARRIBI A CASA JA SE M'HAURÀ ACABAT LA PACIENCIA jajajajajajaj pitjor pels de casa que no volen aguantar les meves neures de que vui tornar cap a casa. 

Ara com a castig ja que no em ve a veure ningú m'organitzo un viatge a l'altre punta del món. Que s'espavilin jajjajaja ;)

Avui examen de neuro... déu meu quin patiment, dues setmanes horribles. Sort que ja s'han acabat, ja està fet, ara a esperar la nota. No crec que sigui com el de inmuno però bueno espero no suspendre... jajajajajaja això no m'ho puc permetre :$

Demà a intentar preparar i organitzar els meus findes per així marxar cada un i conéixer país, perquè estic a l'altre punta del món i encara no he vist res que no sigui d'aquesta ciutat. I si no volen venir amb mi hi vaig sola!!!!!!

mmmmm continuo buscar vols per setmana santa!

Una abraçada ;)

25 de setembre de 2014

Les noticies bones arriben, sembla que s'alerga el dia però no et poden deixar viure gaire temps amb una alegria sinó que t'han de donar un bon cop per treure't l'alegria. 

Et diuen lu fantàstic que pot arribar a ser el segon semestre, les bones asignatures que et pots agafar però després per un comentari d'una conversa que es podia haver no donat et deixen pels terres. Però ens ho agafarem amb calma i filosofia i si no els agrada són ells els que primer ho havien dit malament i no informen a l'altre gent. (Total que el curs no comença l'1 de febrer com està a la pàgina web sinó el 19 de gener però sincerament jo no tornaré abans de l'1 de febrer jajajaja) Sempre es pot ser una mica mala persona. 

Aquí us deixo els meus deures:

Salimos unos amigos, algunos nos conocíamos y otros no. La novedad.

Al principio si que todo eran miradas, me ve no me ve. Se ha fijado en mi. Haciéndolo a propósito nos sentamos el uno al lado del otro, no se si por su parte también era a propósito pero por la mía si.

Disimuladamente uno mira al otro de reojo y sonreímos de forma tímida. El juego empieza.

Que curioso que me corresponda, no me lo podía creer pero era así.

Hablando unos con otros acabamos haciendo nuestra propia conversación al margen de los demás, solo somos nosotros dos. Preguntas sobre uno y sobre el otro, chistes y haciéndonos reír el uno al otro. El tiempo pasa sin que nos demos cuenta, el momento había sido nuestro y solo nuestro, rodeados de mucha gente pero como si estuviéramos los dos solos en mitad de la nada y solo existiéramos los dos.

Afortunadamente teníamos muchas cosas en común y si evidentemente tenemos el numero de teléfono el uno del otro.

Él se llama Jordi, un nombre que nunca olvidaré y espero que él tampoco olvide el mío.

Una abraçada molt gran ;)

24 de setembre de 2014

Tornem-hi...

Una mica més fa un moment i no em ve un atac de cor. Com és normal i no podia fallar està plovent. Feia una dies que semblava que s'havia calmat però no, això no s'acaba mai. Després que et caigui gairebé una galleda d'aigua al cap, que et mullis perquè no portes paraigües, que els cotxes tesquitxin quan passen o que posis un peu o dos dintre d'un forat ple d'aigua, només faltaven els trons que s'han sentit fa un rato. Però què s'hi pot fer? Estem en temporada de pluges...

Tarada de passeig a Chapultepec, a una llibreria i fa mal entrar en llocs com aquell i no poguer-te comprar res, però estar en una habitació plena de llibres és com estar a casa. Pot semblar irònic, però des dels primers dies on més em trobava com a casa era a la universitat, era com si tot es posés a lloc, no quan estava a casa amb les roomis sinó envoltada de gent desconeguda però que tenen el mateix propòsit que jo. 

Sembla que tot s'ha anat fent més fàcil i que ens prenem les coses amb més calma, però mirar el calendari que tinc penjat a la paret em continua fent mal. El forat que tens al teu interior i que només s'omplirà quan tornis a casa no es fa més petit sinó que et crida perquè no t'oblidis de la seva presència. 

Després de la patecada de dilluns en la qual em van arruinar tots els meus esforços d'haver-me passat el cap de setmana estudiant, ara hi ha una nova perspectiva en la qual haig de tornar a passar-me un  altre cap de setmana estudiant i espero que la festa d'aniversari no es faci en aquesta casa perquè sinó truco a la policia jajajajaja 

Demà a parlar amb el profe perquè no et diu... que t'aniria bé quedar a aquesta hora? Doncs no aquí és un demà a tal hora passat i si et va bé perfecte i sinó t'aguantes jajajaj Així que a creure s'ha dit. 

Una abraçada ;)