22 d'octubre de 2014

Bueno... simplement no estic morta.

Els dies han anat passat sense adonar-me'n i simplement als vespres estava massa cansada com per posar-me a pensar i escriure un rato, però sincerament es troba a faltar. Sé que quan arribi a casa em malairé per no haver-ho fet més però simplement no sé ni en quin món visc ni com plentejar-me la vida. Hauria de posar-me a lloc i començar a fer coses, espavilar-me. Realment tot i així es viu molt bé fent el manta però no es pot viure així per tota la vida. M'hauria de començar a posar ja amb el regal de Nadal perquè no l'acabaré!!!! Fet demà m'hi poso, però algú entén com pot ser que en una farmàcia impreixin fotos... 

La convivència amb tantes persones amb una casa és molt difícil, requereixes de molta paciència, de la qual jo en tinc un dèficit molt important. De tant en tant es necessiten dosis de tranquilitat, de desconectar totalment. I això és el que vaig fer el cap de setmana passat. El meu primer viatge oficial, LA HUASTECA POTOSINA!!!! 

Un paisatge genial, una gent de puta mare, una experiència impressionant!! Moltes sensacions noves i accions que em pensava que mai podria ser capaç de fer. Jo tirant-me d'una cascada de 10m? Això no és veritat, no és possible. Doncs si, tinc els meus morats per demostrar-ho!!!! ajajajajaja 

Menjar varem menjar fatal però sincerament vaig menjar els tacos més bons de Mèxic d'això no en tinc dubte, només de pensar-hi ja se'm fa la boca aigua. 

La veritat que si que van passar coses que millor no recordar i a sobre no vam poder anar al sotano de les golondrinas perquè ens va ploure, això si que ens va xafar una mica el viatge. El fet de la pluja. Evidentment quan vaig arribar a casa vaig acabar amb les calces i els sostens molls, però vaig poder obrir la porta!!!!!! jajajajajaja Es que ara tenim una porta que s'obra amb l'empremta dectilar. Som guays.... Ja veuràs quan s'acabi la pila, algun dia dormiré a fora. 

Les cascades si que son impressionants, crec que és un lloc que tothom hauria de visitar i jo hi hauria de tornar. Ara haurem de veure com va el d'aquest cap de setmana.... GUANAJUATO ens espera!!!!!!

Avui festa, demà festa. Tot degut a una vaga. El motiu de la vaga el pitjor de tot. Quelcom que faria que no vinguessis a Mèxic. 

Per últim una recomanació.... mireu LA DICTADURA PERFECTA!!!! Una molt molt bona película, però prepareu-vos per indignar-vos.

Una abraçada!!!!!!!! <3

7 d'octubre de 2014

Hey guys!!!!

Després d'esperar una setmana i que el profe digui demà us dono les notes, encara no la tinc, per què? Doncs no sé... Mexican style? Una setmana més d'espera i els somnis amb les notes continuaran jajajajaja Espero que no es compleixi el que passa als meus somnis. 

Una cosa bona de la gestió d'aquí... pues ja tinc la credencial!!!! Ja tinc transvales i això vol dir que el transport quan estigui tot arreclat em sortirà a la meitat. Ara falta això, arreglar-ho tot. Però si m'ho miro tranquilament ara ja no corre presa després de tot el temps que ha passat. 

Després d'un cap de setmana bastan pèssim espero que aquest no sigui igual i hi hagi quelcom interessant. Reso perquè no em deixin tirada o perquè els plans no s'anulin perquè algú no pugui. 

Així que a més a més demà contractaré els viatges per octubre i pel que he deduit em toca anar-hi sola... Buenu calma, m'hi he d'acostumar perquè sinó el semestre que ve se'm farà molt costa amunt i m'ho hauré d'organitzar tot jo soleta... 

Anar parlant de coses trivials per intentar evitar el tema... Aquí s'exciten els tios amb el simple contacte? Total que es veu que el meu braç és especial. Espero no trobar-me en aquesta situació mai més perquè és bastant, molt horrible. I no li pots dir... escolta o baixes l'erecció, marxes d'aquí o te la tallo!!!! perquè i si és un psicòpata... no gràcies. Val més pendre-s'ho amb humor ara que no ha passat res. 

Un dia dur, on només tenia ganes d'arribar a casa. Així que ara em faig el sopar i cap al llit perquè això de realitzacions que et diguin que facis els viatges sola no es lu meu... Haig de mirar de no ser tant dependent!!! Visca la llibertat i Catalunya lliure! jajajajajaja

Una abraçada ;)

3 d'octubre de 2014

Quan creus que les coses van a millor, que tot comença a posar-se al seu lloc no és així. 

Em começava a fer a la idea que si que realmente em quedo aquí i que això no és tanta dolent, que està ple de coses bones i jo puc aprofitar-les, no tot hauria de ser un desastre aquí. L'humor començava a millorar, tornava a ser la d'abans, amb bromes i somriures involuntaris. I m'agradava això. 

Però per què m'han de passar a mi aquestes coses?

Després d'un dia intens, en el qual em pogut comprovar l'estil mexicà esperava poder parlar amb la gent de casa i a més amb una amiga. Finalment no he parlat amb ningú i això m'ha fet canviar l'ànim. Un perquè no pot, l'altre perquè li dius que no per poder parlar amb el tercer i el tercer passa de tu perquè té coses millor que fer. Això destrossa i penses si realment la gent et troba a faltar o que s'ha construit la seva vida sense tu altre cop. Pot ser veritat? Això passa?

No suporto enfadar-me amb persones que estan a l'altre punta perquè después com se suposa que s'ha d'arreglar amb un mar al mig?

Comentaris que et diuen i que t'acaben d'enfonsar. El noi que s'encarrega de la casa però que diu que ell no té cap responsabilitat em vol demanar que m'envagi de la casa perquè d'aquesta manera jo aconseguiré adaptar-me millor a la vida d'aquí. Això és una falta de respecte que la gent de la casa ho sàpiga i a mi no tingui collons de dir-m'ho!!!!! I a sobre la que sap més coses em va dient no et preocupis ja tu dirà que no és res dolent, i és del pal... i no m'ho pots dir tu!!!! Un desastre. 

Total que ahir vaig quedar amb el professor de català del CUCSH, (una monada) i super bé, parlant català, explicant històries, una persona molt agradable i que espero poder tonrar a veure. De fet està planejat pel dimecres que ve aviam si és veritat!!! jajajajajajaja

Espero que el cap de setmana sigui per despejar-me perquè aquesta setmana ha sigut de revelacions i revelacions intenses.

Una abraçada ;)