Quan creus que les coses van a millor, que tot comença a posar-se al seu lloc no és així.
Em começava a fer a la idea que si que realmente em quedo aquí i que això no és tanta dolent, que està ple de coses bones i jo puc aprofitar-les, no tot hauria de ser un desastre aquí. L'humor començava a millorar, tornava a ser la d'abans, amb bromes i somriures involuntaris. I m'agradava això.
Però per què m'han de passar a mi aquestes coses?
Després d'un dia intens, en el qual em pogut comprovar l'estil mexicà esperava poder parlar amb la gent de casa i a més amb una amiga. Finalment no he parlat amb ningú i això m'ha fet canviar l'ànim. Un perquè no pot, l'altre perquè li dius que no per poder parlar amb el tercer i el tercer passa de tu perquè té coses millor que fer. Això destrossa i penses si realment la gent et troba a faltar o que s'ha construit la seva vida sense tu altre cop. Pot ser veritat? Això passa?
No suporto enfadar-me amb persones que estan a l'altre punta perquè después com se suposa que s'ha d'arreglar amb un mar al mig?
Comentaris que et diuen i que t'acaben d'enfonsar. El noi que s'encarrega de la casa però que diu que ell no té cap responsabilitat em vol demanar que m'envagi de la casa perquè d'aquesta manera jo aconseguiré adaptar-me millor a la vida d'aquí. Això és una falta de respecte que la gent de la casa ho sàpiga i a mi no tingui collons de dir-m'ho!!!!! I a sobre la que sap més coses em va dient no et preocupis ja tu dirà que no és res dolent, i és del pal... i no m'ho pots dir tu!!!! Un desastre.
Total que ahir vaig quedar amb el professor de català del CUCSH, (una monada) i super bé, parlant català, explicant històries, una persona molt agradable i que espero poder tonrar a veure. De fet està planejat pel dimecres que ve aviam si és veritat!!! jajajajajajaja
Espero que el cap de setmana sigui per despejar-me perquè aquesta setmana ha sigut de revelacions i revelacions intenses.
Una abraçada ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada