Tornem-hi...
Una mica més fa un moment i no em ve un atac de cor. Com és normal i no podia fallar està plovent. Feia una dies que semblava que s'havia calmat però no, això no s'acaba mai. Després que et caigui gairebé una galleda d'aigua al cap, que et mullis perquè no portes paraigües, que els cotxes tesquitxin quan passen o que posis un peu o dos dintre d'un forat ple d'aigua, només faltaven els trons que s'han sentit fa un rato. Però què s'hi pot fer? Estem en temporada de pluges...
Tarada de passeig a Chapultepec, a una llibreria i fa mal entrar en llocs com aquell i no poguer-te comprar res, però estar en una habitació plena de llibres és com estar a casa. Pot semblar irònic, però des dels primers dies on més em trobava com a casa era a la universitat, era com si tot es posés a lloc, no quan estava a casa amb les roomis sinó envoltada de gent desconeguda però que tenen el mateix propòsit que jo.
Sembla que tot s'ha anat fent més fàcil i que ens prenem les coses amb més calma, però mirar el calendari que tinc penjat a la paret em continua fent mal. El forat que tens al teu interior i que només s'omplirà quan tornis a casa no es fa més petit sinó que et crida perquè no t'oblidis de la seva presència.
Després de la patecada de dilluns en la qual em van arruinar tots els meus esforços d'haver-me passat el cap de setmana estudiant, ara hi ha una nova perspectiva en la qual haig de tornar a passar-me un altre cap de setmana estudiant i espero que la festa d'aniversari no es faci en aquesta casa perquè sinó truco a la policia jajajajaja
Demà a parlar amb el profe perquè no et diu... que t'aniria bé quedar a aquesta hora? Doncs no aquí és un demà a tal hora passat i si et va bé perfecte i sinó t'aguantes jajajaj Així que a creure s'ha dit.
Una abraçada ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada